Els joves propietaris d'aquest habitatge tenien ben clar el que havia de ser la seva nova casa. Un habitatge pràctic, còmode, de dimensions no gaire grans i d'estètica que combinaré l'austeritat d'un habitatge típic de poble i les necessitats contemporànies d'una parella jove i, en aquest temps, sense fills.
Les dimensions del solar són reduïdes, uns escassos 100 m². Això, lluny de ser un inconvenient va ser un avantatge ja que es va poder potenciar des dels inicis la premissa dels clients sobre una casa contingut, funcional i de dimensions assolibles. Com a casa de poble, l'estètica de façana és tradicional, tot introduint la fusta de les persianes, la reixa d'accés al pati, els eixos verticals i les proporcions típiques de barri antic o la coberta inclinada de teula àrab.
A més, el pati posteriors passa a ser part imprescindible de l'habitatge. És tan important que des d'un primer cop d'ull es veu des del carrer a través del porxo sota el qual els propietaris deixen la moto o roman durant el dia el seu benvolgut gosset.
Mentre la façana és austera i tranquil·la, seguint l'alineació que dicta el vial, la façana posterior, a pati, explota gràcies a la *macla de dos cossos, un d'ells en volada sobre l'altre. És una resposta rotunda per a les dimensions reduïdes del pati, acabat en gespa.
L'interior de l'habitatge és pragmàtic, auster però modern. Una escala en ferro negre presideix l'accés, a doble altura per a intuir la planta trepitjo, on només es desenvolupant un únic dormitori i un espai diàfan per a múltiples usos. La sala d'estar i una petita cuina abasten el pati i s'obrin a ell gràcies a grans obertures emmarcades amb fusta, tot sobre una catifa contínua de paviment en resines color crema.